Español / English / Português

AUDIO DIGITAL

SÍNTESI DE SO

A la música electrònica el so el produeix l'altaveu que es mou a causa d'una tensió variable. Aquesta fluctuació no ha de procedir de la gravació o procés d'un so real, sinó que pot ser realitzada directament per mitjans electrònics. Existeixen molts mètodes per a produir una síntesi de so, alguns dels quals veurem de manera general: Mètode de repetició d'ona fixa, síntesi sustractiva, síntesi additiva, síntesi no lineal, segons el plantejat per NÚÑEZ, Adolfo (1993), a la 2na edició del seu llibre "Informàtica i electrònica Musical".

 
a-Mètode de REPETICIÓ D'ONA FIXA

L'OSCIL LADOR

L'oscil lador és el dispositiu elemental més important per a la síntesi. El seu efecte consisteix en repetir cíclicament una forma d'ona determinada, produint així una oscil lació periòdica.

VOLTANTS
Una envolupant temporal és una corba que indica l'evolució en el temps d'algun paràmetre. En el cas de l'oscil lador es poden aplicar envoltants a l'amplitud, a la freqüència i al timbre.

 
MODULACIÓ DE BAIXA FREQÜÈNCIA

Modulació és l'alteració d'algun paràmetre d'un oscil lador mitjançant una altra senyal, si aquesta senyal és periòdica s'anomena velocitat de modulació. La modulació de baixa freqüència és similar al vibrato que realitzen els cantants o els instrumentistes de corda o vent per aconseguir més expressivitat. El seu nom fa referència a la velocitat de modulació, la qual és menor que uns 20Hz. De fet entre els instrumentistes està entre els 4 i 8 Hz i per sobre dels 20 Hz s'originen fenòmens tímbrics.

b-Mètode de SÍNTESI SUSTRACTIVA

En aquest mètode es parteix d'un senyal que és passada a través d'un filtre que modifica el seu espectre, atenuant certs parcials i reforçant altres. En principi es pot aplicar a qualsevol tipus de senyal, però interessa que sigui la més rica en parcials possible, com passa amb les formes d'ona tipus pols diari i els sorolls. Els polsos contenen harmònics amb molta energia i s'obtenen mitjançant un oscil lador adequat. Per als sorolls existeixen generadors tant analògics com digitals.

TIPUS DE FILTRES

Qualsevol dispositiu que modifiqui l'espectre d'un senyal és un filtre. Per exemple, si parlem a través d'un tub, aquest actua com a tal, ja que canvia el timbre de la nostra veu, al atenuar alguns harmònics o reforçar els que coincideixen amb les freqüències de ressonància d'aquest objecte.

MODIFICACIÓ DE L'EVOLUCIÓ TÍMBRICA

Aplicant un filtre les característiques varien en el temps, a un oscil lador de forma d'ona fixa, es pot aconseguir que el seu espectre variï dinàmicament. Per exemple, si es disminueix gradualment la freqüència de tall d'un filtre passa-baixos, l'espectre passa de brillant a apagat.

c-Mètode de SÍNTESI ADDITIVA

Amb aquest mètode es crea un so mitjançant suma o barreja d'altres. La síntesi additiva més general consisteix a sumar oscil ladors interpretació, que representen cadascun a un parcial, amb l'amplitud i freqüència necessària l'espectre que es vol construir; heus aquí el gran avantatge d'aquest mètode, ja que els paràmetres de síntesi coincideixen amb el espectre. Aquests paràmetres poden ser establerts empíricament fins a aconseguir el so desitjat o obtenir mitjançant l'anàlisi d'un senyal determinada.

 SÍNTESI ADDITIVA EMPÍRIC

Consisteix en especificar directament els envolupants d'amplitud i freqüència de tots els parcials necessaris i anar variant mitjançant tempteig aquests paràmetres, fins que s'obté el timbre buscat. Aquest mètode és molt difícil i pausat, doncs per obtenir un so mitjanament complex és normal utilitzar més de 15 parcials.

SÍNTESI ADDITIVA BASADA EN L'ANÀLISI

Qualsevol mètode de síntesi pot basar en una anàlisi. El procediment a seguir consisteix en analitzar un so i extreure els paràmetres a utilitzar en la re-síntesi del mateix so. Si el so sintètic i real resultessin idèntics, el model funciona; en cas contrari, caldria replantejar l'anàlisi.

SÍNTESI ADDITIVA AMB ONES COMPLEXES

Per la síntesi additiva es poden utilitzar ones complexes, com les quadrades o triangulars, d'aquesta manera s'aconsegueixen espectres molt rics amb pocs oscil ladors, però té la dificultat de que no es poden controlar tan directament els espectres, com es realitza quan es treballa amb ones interpretació.

d-Mètode de SÍNTESI NO LINEAL

La síntesi additiva és de tipus lineal, ja que les operacions que intervenen en aquest procés, són la suma o la multiplicació per constants. El mètode de síntesi que s'explica en aquest apartat, es basa en operacions NO LINEALS, amb les variables, com la multiplicació, la exponenciación, etc.; Es tracta sobretot d'aconseguir una complexitat de so utilitzant pocs oscil ladors, la qual cosa implica aparells més senzills o menys càlculs d'ordinador, així com controlar el timbre mitjançant manipulació de pocs paràmetres.

Aquesta tècnica també rep el nom de "distorsió", ja que es tracta de distorsionar una ona, per tal d'aconseguir una altra més complexa.

 
SÍNTESI PER MODULACIÓ DE FREQÜÈNCIA (FM)

La configuració senzilla de la síntesi fm no es diferencia en res amb el vibrato d'altura que esmentem en el punt a. La freqüència d'una ona sinusoïdal anomenada portadora, varia conforme altra ona de freqüència fm anomenada moduladora.

MODULACIÓ DE AMPLITUD (AM)

La modulació d'amplitud a baixa freqüència dóna com a resultat un Tremolo; però a partir de freqüències superiors a entre 10 i 20 Hz, es comença a percebre un efecte tímbric que es pot utilitzar per síntesi.